dijous, 5 de gener de 2017

Retalls de somnis 04.01.16

Autoretret 4 (sobre un Magritte)
Vaig pel carrer, passo per davant d’una paret on hi ha un home dalt d’una escala que fa alguna tasca al cablejat elèctric o telefònic que travessa la façana. Veig que l’escala s’inclina i comença a caure en sentit lateral, arran de la paret. M’acosto a veure si l’home ha sofert algun mal, però al mateix temps veig venir un individu que quan arriba a la posició de l’electricista accidentat es posa a escridassar-lo de mala manera. Jo quedo perplex davant del fet que en comptes de preocupar-se per si s’havia fet mal li faci retrets per ser incompetent. El dos homes entren per un gran portal a dins d’una nau, on hi ha d’altres individus que deuen ser treballadors de la mateixa empresa, ja que tots porten una roba de treball semblant. Quan passo per davant del grup, em paro i començo a escridassar l’home que ha renyat el treballador accidentat. Tot el grup (excepte l’individu que és objecte dels meus retrets) m’aplaudeix.


En una altra seqüència, passo per davant del portal d’una església. Hi ha el que sembla una pila baptismal, i hi llenço un paper arrugat que cau per un forat a dins d’una caixa on hi ha claveres humanes, les quals, per efecte del pes del paper que he llençat, canvien de posició. Immediatament surt de no sé on un individu cridant a veure qui ha mogut les calaveres, que tal com han quedat indiquen que el Barça perdrà contra el Madrid. Jo faig com si res, sembla que ningú sap que he sigut jo qui ha llençat el paper. Marxo i després somio d’altres coses que recordo molt vagament (vaig per un camí amb un patinet que s’espatlla, però passa un noi amb un cotxe vermell molt vistós que em recull), però més tard torno a passar per davant de l’església, on veig que hi ha unes taquilles: hi venen entrades per veure el partit Barça-Madrid, que s’està jugant. Remeno la caixa de les calaveres, i des de dins de les taquilles em diuen que és igual, que la sort ja està llençada. M’allunyo i de reüll veig l’home aquell que abans havia llençat crits sobre la posició dels caps de mort que em mira amb un somriure irònic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada