dilluns, 9 de gener de 2017

Poema que podria optar al primer premi


En el poema que podria optar al primer premi
l’autor hi reflexiona sobre el que suposa ser poeta:
experiències viscudes, esbossades amb breus pinzellades,
constitueixen l’esquelet on es disposa el tema principal.
Com a exemple de la problemàtica assumpció
de la condició de poeta, vegeu aquesta imatge d’una persona
“que enterra les mans a la sorra de la platja i llavors tanca els palmells,
sentint els grans que s’escolen entre els dits;
quan arranca els punys closos i els obre, només contenen
quatre minúscules pedretes i el polsim adherit a les línies del destí”.
Hom no pot escapar –ens ve a dir l'autor– de la predestinació originària,
la tasca de confirmar una vegada i una altra que no pot fer una altra cosa
que el gest socialment improductiu de llegir-se al món i dir-ho.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada