dimecres, 4 de gener de 2017

Feliç Any Nou

Com que el dia de Cap d’Any s’esqueia en dissabte havia previst no sortir de casa. Però pel matí, quan es preparava l’esmorzar, un dels imants de la porta de la nevera va caure a terra i es va trencar. Era una parella que es donaven la mà: l’home havia quedat separat, s’havia trencat pel braç que encara subjectava la mà de la dona; l’objecte, vestigi d’alguna vida anterior que havia caigut en l’oblit, es podia arreglar fàcilment amb la cola apropiada. Però no en tenia, de manera que cap al migdia va baixar a comprar-ne. Va anar a un xinès que quedava tres cantonades més avall. Al supermercat Cosdin, que li quedava de pas, aquestes coles eren molt més cares que al xinès, ho sabia d’altres ocasions que n’havia hagut de menester, però quan hi va passar pel davant va decidir que, en tornar, hi entraria a comprar alguna cosa especial per sopar.

Al xinès, la cola no va resultar tan barata com es pensava, tot i ser-ho força més que al supermercat. Mentre esperava per pagar, va veure que venien ulleres per llegir a tres a euros, i va triar-ne unes. En tornant, va entrar al Cosdin i va col·lectar una bossa de patates fregides, un bric de vi blanc i un tall de salmó que costava més de cinc euros, tot un extra. A la cua de la caixa va veure que demanaven a veure quants serien per sopar, ja que “regalaven” bosses de cotilló. Es va sentir incòmode. Quan va ser el torn d’una persona gran que comprava un parell d’ampolles de cava i li van preguntar que quants serien la nit de Cap d’Any, aquesta va dir, amb una mitja rialla amarga: “només jo”.

Aleshores va girar cua, va deixar les coses al lloc corresponent i va sortir sense comprar. Quan va passar prop de la caixa va sentir que li deien “Feliç Any Nou”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada