diumenge, 27 de novembre de 2016

TEXTÀNIMA

1
no vol, no vola, ca que mossega, absurd no ser Si absurd. Et veus no gossa l’enrere, adversari de tu mateix golafre mà, penyora animal, ànima en d'aquí, en la el sinònim del no ser ni ve peresa cansada del no res, dels déus que no són, no tornen mai els abans, sempre és després. Desesperat abans, acceptes no gosa el gos, els coloms, la incerta aparença dels gossos o els coloms, com el cadell advers retorn, història en blanc i silenci aquesta ara negra a l'estúpid déu de la mentida i dels migdies sense fons, absurd com un cadell advers o no on va, si fa sí fa no, no fa si sí de re. absència, del cadell babau que crida que no té boca i crida, Garriga nua amunt, amb la mà cansada no trobava jo cap res, ni mà ma de mi: lluny fastigós en l'absurd atzar del matí que no ve, més que això que no sé dir que fastigós Assedegat animes la ventada brufolada a la la mira de no Ma concreta passadís del la lluny, no hi va, en no ve, la carn la vall feréstega de la nit cantada a l'alba. Gos, negre gos de les dunes. del mirall, davallo al ca, em formo de carnisser per gos i per cantar no mossec a la nit de lluna, amb davantal escorxar baballuts estris de pans de mapa desert de ser de set per sempre m'és. qui no ve, animal, ca, que no trista gosa l'anima. Es llança munta i no corre, no és pa per res, paperina d'heus no si val a fer per què si sí de jocs a coure lires la pasta del fang quan no tornaria orsin trista encapçala que ja no fa dia, sinó tard silenci del no ser si malaltia mental d'ara i ací, més enllà de mi com un gos cadell. La mira, la casa, les meves sons de l'un allí a lluny, a flor de mi estatuada pell papallona vol tornar escrit la tinta d'era abans, i ara se'n va com un cadell



2
és tornar, fer rere el desig de fang, l'adam SABER carn si vols tornar. No sé o no anaves què és així, no vigila l'ull la mort COM de mi, la teva pell d'on LLOC allí. No escapi, d'esperits, en enigmàtics al sol, a ell només i  passat, desfet en vestigis l'ocell no a la ni vista cansada de l'anit. Ahir beuria si no tornaríem no SI PERDUT, aquesta d'un déu? als manuals dels a hores d'ara putrefacte per com l’àngel AIXÍ cap de NO aniràs honestos plegats anunciada de món carnús badall de la VEU DE NIT cara dels dissolta, miralls quan anaves a classe. Del rossenca la llum, la veu la llum. Al sol, amunt, tot és la llum de tu, nom és de per no, ara és aquí. Igual a mi, si l’en admesos pecats, confessions ÉS cel del meu esperar-te aquí. No força, esperit. No, no, estant-hi amb tu, TORNAR ÉS pastades bisbes a tu, per sempre tu. Cant, i crit, esfera per sí. Ni alls, o CADA COSA tubercles. Tots s'estimba ES hem, atzar. solar l'espera d'aquí, l'espera


(Es tracta d'un text escrit a mitjans dels anys noranta; publicat per primera vegada la bloc "Des del bosc" el 25/07/2011.)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada