dimarts, 15 de novembre de 2016

Prosa cosa

no sé si era jo que mirava per la finestra enllà o era la finestra mateixa qui es projectava enfora fent el món tant com podia marxar d’on era clavada al meu estar allà mirant mentre ella em portava com una barca molt lluny per tot l'univers o a l’inrevés si és possible que cada paraula pugui fer dues coses diferents alhora o encara que només en faci una que n’hi hagi moltes d’altres a l’aguait per llençar-se sobre la realitat i cruspir-se-la amb fam de segles que mai no s’afarta d’alimentar un cos que no pot parar de créixer per no morir a cada espai que no ocupa el buit és la seva pena i el seu desig és l’infinit que mai no assolirà o potser sí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada