dimarts, 18 d’octubre de 2016

Por de pudor de carn suada


O no.
La representació immediata de la realitat pot assolir o no la condició d’art, aquesta és una qüestió secundària, el que importa és donar cabuda a l’impuls generador en les nostres vides perquè és una manifestació més del què coi es vulgui que siguem, masses de carn autoconscient, matèria pensant tant com metabòlica. La consciència es manifesta, des d’aquesta perspectiva, com una funció més de la biologia: en ella mateixa no mereix, doncs, cap consideració especial respecte aquella. Assoleix, però, la singularització mercès a la seva capacitat d’autoreferenciar-se i, per tant, distingir-se del menjar o del suar, per exemple; sobre aquesta facultat fonamenta la seva pretensió al privilegi de distanciar-se de la matèria, pujant un graó per sobre. D’aquí ve la por de fer, o enuig de sentir, pudor de carn suada. Por de la vida, de viure.

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Mònica. M'he tornat a tornar autor; si alguna hora saps de o organitzes alguna activitat de micro obert o el que sigui de caire jampoètic, estic interessat en participar-hi. Anteriorment m'ho vas oferir en relació a un altre projecte, però ho vaig refusar per raons que ja et vaig comentar, però estic interessat en participar en aquestes activitats amb la meva pròpia producció, si es pot. Salut.

      Elimina